L'efecte Catalunya

Abans de res, dir que de les fèmines de fora les nostres fronteres en soc un profund desconeixedor, però sento la necessitat de desfer el mite de les malaguenyes(exclusivament representades per un desafortunat exemple recentment conegut).
Per déu que encara sento calfreds pels braços pujant-me pel clatell i cap a la
punta dels cabells quan penso en la fèmina en qüestió.
Però no, no pas de joia sinó de "fàstic" i ja és ben curiós que una tia que podríem dir-ne físicament correcte, pugui produir aquestes sensacions torbadores.
La fenòmena en tractament, és una espanyola, vinguda de Màlaga fa 3 anys per acabar la carrera, amb marit inclòs, que he tingut el desgraciat plaer de conèixer la setmana passada.
Dic desgraciat plaer, per la senzilla raó que molestava estèticament un conjunt humà com el seu, m'explicaré.
La fenòmena, va fer en pocs dies els següents atemptats a l’harmonia de la vida:

· Intent constant i maldestre de lligar amb company de feina, resultant a ulls aliens xocant i patètic, ja que el seu objectiu, la rebutjava amb elegància i metòdicament però sense ferir - des d'aquí demano un aplaudiment pel xicot!-.
· apropiació d'idees d'altri i difusió de les mateixes com a pròpies. - víctima, un servidor.-
· conxorxa i fabulació amb companya fèmina per intent de motí. - frustrat, ja que era improcedent -.
· falsedat, titllant d'encantadora la nostra coneixença tot i els entramats fabulats a l'ombra.
· anar de sobrada de coneixements quan a interpel·lació directa amb la fenòmena ella mateixa reconeixia que n’era ignorant
· deixar per terra el mite malagueny, amb una rostre conegut en alguns rànquings com de cara de besuc, sense tornar ni per casualitat cap somriure –no se’m malinterpreti, només ho feia per rebaixar-li la tensió.
· portadora de la idea que el catalanisme es cura viatjant a madrid, i titllant de tonteria les nostres demandes, (desafortunada conversa, que vaig sentir estant d’esquena, i on no m’hi vaig posar).
· al contrari del que diria Sòcrates, qui fa el mal per desconeixement, sí que n’és culpable, el mal d’aquesta dona és que la seva ignorància la fa passar per saviesa (riure de la sala), 3 anys i no sap on és.

Resumint, acabo d’obtenir per gràcia divina, el coneixement d’un concepte de dona que faré servir per destrempar quan sigui convenient, per tot això, gràcies estimada senyora M.

Salut i República!
I visca les Catalanes!