Tant cert com que "el clau que sobresurt és el que rebrà el primer cop de martell" (proverbi japonès), el mascle abduit per una femella ja ha rebut la primera garrotada. Però el cas és, ha estat un cop voluntari? hem estat nosaltres mateixos qui ens hem exhibit al taulò de manera que ens hem fet massa visibles a la mà martelladora?
Per entendre el per què de la unió entre diferents, cal fer un incís als sempre salvadors, "Primers binomis de Markus":
- sexe-bondat
- amor-maldat
És ben conegut per mí (i espero que a partir d'ara per a tots vosaltres), que el motor de la humanitat és l'amor (amor al que sigui, animat o inanimat), que és el que fa que ens moguem per aconseguir els nostres objectius.
D'altra banda també es ben sabut que l'estat ideal de les coses, i sobretot el de la nostra ment, és l'estat de repòs, al qual tothom hauria d'aspirar.
I aquí és on es veu perfectament que el que semblava que era bo (l'amor) resulta que s'ha convertit en qui ens dóna pel cul alterant la nostra tranquilitat i movent-nos del bon estat de repòs. Ara bé com, hi ha món, no hi ha mal sense bé i és just en aquest mal tràngol -altrament dit motor de la vida- que fa aparició el nostre bon amic el sexe, que ens acompanyarà i armonitzarà la moguda.
Per tant, ja posats a triar-nos (aquí decidim nosaltres) un motor per a la nostra vida, que millor que un motor que porti incorporat un dispositiu sexual del qual poguem fer-ne ús. Així insto a desaconsellar el fet de posar el nostre amor cap a objectes inanimats i sobretot cap a objectes metàl·lics.
Cotxes, motocicletes, instruments musicals, sabatilles esportives amb claus, qualsevol objecte elèctric, queden totalment desaconsellats per a ser triats com a entitats a qui projectar el nostre amor.
Som éssers impurs i bruts, i a més ens volem recrear-nos en la nostra definició i per tant hem de fugir cames ajudeu-me d'un amor on no hi hagi la compensació sexual o bé quedarem reduïts a la més alta puresa dels beats. I es que no hem d'oblidar que l'estat de puresa ja el practicarem en la nostra etapa final quan tinguem les carns flonges.
Salut i República!
4 comentaris:
gran proverbi! una web masclista on som les noies les qui peguen el cop de martell!!no?
Doctorand, perdre el temps preguntan-te per a què,com i quan ens voleu és el que fa que ens n'anem amb els qui actuen.
Un consell, menys metàfores i faràs més claus ;)
feu-vos menys palles mentals, per favor.
salut
Apreciada fèmina, sento que hagis titllat de masclista aquest blog. Res més lluny de les meves intencions. La teranyina de les relacions humanes és complicada precisament per que cada persona és un món. Però crec que hi ha un pòsit en cada sexe que és comú en tots els seus membres i és cap al desenmascarament d'aquest pòsit cap on van dirigits aquests escrits.
Gracies per intiresnuyu iformatsiyu
Per que no:)
Publica un comentari a l'entrada